ARQUETIPS ESQUELÈTICS, 2019

​

Arquetips esquelètics són tres elements escultòrics que parteixen d’una investigació teòrica sobre l’origen i l’evolució de les àrees de joc infantil -els playgrounds. Es prenen aquests espais com a punt de partida per pensar la relació entre cos i objecte, i l’efecte que les estructures en què vivim tenen sobre nostre. Aquesta investigació deriva en una recerca en moviment la qual dona lloc a la formalització d’aquest conjunt escultòric. 

 

Les escultures són un retorn al material i a la forma després d’haver passat pel tamís del cos. D’aquesta manera, materialitzen una corporalitat derivada del contacte amb uns playgrounds concrets, la majoria dels quals ja no existeixen. Es basen en aquells playgrounds en els que les estructures tradicionals -tobogan, gronxador i balança- organitzen i condueixen el moviment del cos alhora que determinen un tipus de pensament condicionat per una forma concreta. Aquests arquetips s’originen a finals del segle XIX i, des d’aleshores, s’han reproduït en infinites dimensions, materials i formes fins a arribar als nostres dies. 

 

Arquetips esquelètics són de tub de ferro corbat per evocar les estructures originals del XIX i per posar en relació la manipulació del material que demana un procés mental i premeditat amb el moviment d’aquests playgrounds, que ha sigut dissenyat abans que el cos pogués arribar a pensar-lo. 

​

​

Projecte finançat per Ayudas Injuve a la Creación Joven 2018-2019

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

 

​

​

​