CONSTRUCCIONS FILIALS. LA FORMIGONERA I EL CIMENT, 2020
Instal·lació al Centre Cívic Can Felipa
Barcelona





















Fotografies de Roberto Ruiz
'Construccions filials. La formigonera i el ciment' és una investigació sobre un material que, tot i ser ben present a la nostra quotidianitat, se’ns presenta alhora com un gran desconegut: el ciment. Un material que creiem conèixer i reconèixer, pel seu ús i abús –d’una manera molt concreta- als entorns urbans.
El ciment és material complex, que aïlla, que protegeix i que es tanca sobre si mateix. Malgrat la seva duresa, és dependent: per enfortir-se necessita un altre material, com l’arena, la grava o el ferro. Tot i percebre’l opac, dens, gruixut, dur, pesant i, fins i tot, de vegades, obtús; el ciment transita per una infinitud d’estadis: des de partícules de pols diminutes, suaus com la farina, fins a blocs robustos durs com una pedra.
L'exposició consta d’un conjunt d’escultures que se’ns obren i se’ns tanquen; que ens porten de dins cap a fora. Hi trobarem conglomerats de ciment, pols, arena, grava, formigó, morter... en diferents aspectes i fases que comparteixen un denominador comú: l’aigua. L’aigua és el que dota i aporta al ciment un moviment físic, li dona força i fa que pugui canviar completament la seva estructura interna i externa; fins arribar a modificar-ne l’aparença a mesura que l’absorbeix i l’expulsa. El ciment és també un material dòcil i amable, que es fa a aquell que el modela i aconsegueix canviar d’estat i d’aspecte. Hi veurem una estructura que es repeteix, la font, ja que el procés de solidificació del ciment és sobretot un procés de canalització de l’aigua. També hi trobarem motlles i estructures emprades habitualment per a la construcció, i una constant, la presència d’uns ‘cors’ que esparsos per la sala ens acompanyen i, a banda de mostrar-nos diferents estadis del ciment, ens anticipen el ‘cicle’ i ‘el gest’. El gest d’amassar el ciment amb força fent cercles i el cicle de la vida del ciment, que al mateix temps que necessita alimentar-se de l’aigua necessita també despendre’s-en.
Hi trobarem doncs construccions filials, de cimenteres i ciments. Les hi trobarem obertes, tancades, tallades, arrebossades, empolsades, polides i, fins i tot, plenes d’aigua. Però sempre sempre hi trobarem ciment.
Clàudia Elies

Agraïments: Alejandro Palacín, Clàudia Elies, Martín Vitaliti, Siddartha Rodrigo, Lucía C. Pino, Julia Spínola, Margot Cuevas,
David Bestué, Carlos González Boy, Marc Paso