Fora de lloc és un projecte que parteix d’una exploració de la Plaça de les Glòries:

EL LLOC

La plaça és a mig camí entre l’Institut Juan Manuel Zafra i el Museu del Disseny. Alguns alumnes hi tenen una vinculació molt forta perquè són veïns del barri de tota la vida. Hi passen sovint per anar al centre comercial, a la platja o al Poblenou. Molts d’ells encara recorden com era abans de les obres. Altres, en canvi, han vingut a viure al barri recentment o viuen lluny i per tant només han conegut la plaça en obres.

​

EL RECORREGUT

Un matí del passat mes de febrer, vam visitar la plaça en obres amb unes càmeres de carret d’usar i tirar i vam passejar fotografiant aquells elements que ens cridaven l’atenció. A les obres, vam poder conèixer el material en diferents estats: en algunes parts encara sense forma -en sacs, apilat, humit, en procés de convertir-se en alguna cosa-, i en d’altres parts, ja transformat en els elements que reconeixem de l’espai públic que habitem durant el nostre dia a dia. En aquell moment, la plaça era en constant canvi: tot el que passava aquell dia ja no va tornar a passar més i, l’endemà, allò que ens havia interessat ja no existia, s’havia convertit en una altra cosa. Un cop revelades les fotografies, vam escriure uns textos (breus ficcions, records i imatges) sobre aquells pensaments que havíem tingut durant el passeig.

​

Lloc + gest + objecte

​

EL GEST

Cada escultura sorgeix de relacionar els materials de les obres de construcció de la plaça amb objectes del dia a dia -que podem trobar al Museu del Disseny- i que conviden a fer un moviment amb el cos com per exemple agafar, colpejar, recollir, girar, estirar-se, descansar o abocar. És a dir, a través dels objectes de casa amb els quals establim un lligam ràpid, un moviment del cos habitual i, per tant, una experiència coneguda, treballem els materials de la plaça per explicar la nostra experiència viscuda aquell dia.

​

EL MATERIAL

Per sentir-nos més a prop dels materials de la Plaça de les Glòries, els hem fet servir en la realització de les nostres peces de la mateixa manera que es fan servir habitualment en l’àmbit de la construcció però, en aquest cas, a petita escala i en relació al nostre cos. Perdre’s, per exemple, és una proposta de catifa feta amb les mateixes llambordes que constitueixen el paviment de la plaça; el Calaix de l’ànima està construït de maons i ciment com un edifici de veritat; Deixar-se emportar està fet amb les mateixes planxes d’acer i amb els mateixos puntals que es fan servir per fer els motlles per encimentar el terreny. El fet d’interactuar nosaltres mateixos amb aquest material és una manera de donar-los calidesa, proximitat, quotidianitat. Així, entenem amb les nostres mans com està feta la ciutat on vivim.

​

​

Full de sala FORA DE LLOC. Plaça de les Glòries: recorregut, gest i objecte

​

​