HISTÒRIA BALLADA DEL PLAYGROUND, 2018
Projecte realitzat amb la col·laboració de Melania Henrich i d'Alejandro Palacín
Conferència ballada que parteix d’una investigació escultòrica sobre l’origen i l’evolució de les àrees de joc infantil –els playgrounds. Es prenen aquests espais com a punt de partida per pensar la relació entre cos i objecte, i l’efecte que les estructures en què vivim tenen sobre el cos i el pensament.
Es balla alhora que s’explica la història dels playgrounds, establint-se així un diàleg entre la veu i el moviment. El moviment sorgeix de desvincular la gestualitat d’algunes estructures de joc, tot fent referència a diferents moments d’aquesta història i, així mateix, fent-se visibles les propostes psicomotrius que comporten. Es presenta així l’evolució del playground com la història d’uns gestos que canvien segons el context. I aquest recull de gestos construeix una dansa.
Text: Mònica Planes
Coreografia: Melania Henrich i Mònica Planes
Dansa: Melania Henrich
Música: Alejandro Palacín
Procés de tutoria: David Bestué
Projecte d’investigació Art Jove 2018, coproduït per MACBA, Museu d’Art Contemporani de Barcelona,
i Sala d'Art Jove de la Generalitat de Catalunya
1. Presentació
2. 1880 - 1930: orígens del playground.
Els primers playgrounds són un producte de les ciutats industrials.
2.1. Circulació i respiració, sang i aire
2.2. Higiene i moral
2.3. Playgrounds i Grans exposicions
2.4. Forma
2.5. Tobogan
2.6. Gronxador
2.7. Balança
2. Nova York 1930 - 1940: context de la Gran Depressió.
Els playgrounds que es van construir buscaven protegir, controlar, aïllar, homogeneïtzar la població en crisi. Comencen a haver-hi algunes propostes alternatives.
2.1. Robert Moses (Connecticut, 1888 - Nova York, 1981)
2.2. Isamu Noguchi (California, 1904 - Nova York, 1988)
3. Europa 1940 - 1960: Passada la Segona Guerra Mundial.
El playground esdevé la manera d’educar els nens en una societat democràtica, en un símbol de democràcia i de llibertat. Es proposa un tipus de joc lliure i creatiu que es resol en diferents estructures segons el context.
3.1. Carl Theodor Sørensen (Alemanya, 1893 - Dinamarca, 1979 )
3.2. Lady Allen of Hurtwood (Regne Unit, 1897 - 1976)
3.3. Palle Nielsen (Dinamarca, 1920 - 2000)
3.4. Aldo Van Eyck (Països Baixos, 1918 - 1999)
4. 1960 - 1980: Moment àlgid del playground.
En el context del Baby Boom i de l’augment massiu de les ciutats, els playgrounds passen a ser necessaris, sobretot a les noves perifèries. Propostes molt atractives, escultòriques, realitzades amb nous materials industrials.
4.1. Group Ludic (París, 1968)
4.2. Charles Forberg (Estats Units, 1919 - 2013)
5. 1980 - present: a partir dels anys 80 la construcció de playgrounds específics entra en decadència a causa de la normativa pública i de l’augment de les empreses que els produeixen en massa. El context artístic és un espai que permet propostes alternatives.
5.1. Kompan (Dinamarca, 1970)
5.2. Superflex (Copenhague, 1993)
6. Conclusió
s. XV Muntanya de gel /
1854 Muntanya russa dels
Camps Elisis, Barcelona /
Tobogan
Gronxador /
Rotary Swings /
Cross Scales de Richter Spielgeräte
Parc de Diagonal Mar
Balança romana - grua /
La Talaia del Tibidabo /
Balança d’un playground
1930’s
Robert Moses
Central Park Playground
Nova York, Estats Units
1933
Isamu Noguchi
Model for Play Mountain
No realitzat (a Manhattan)
1945
Carl Theodor Sørensen
Empdrup Junk Playground
Copenhague, Dinamarca
1948
Aldo Van Eyck
Zaanhof Playground
Amsterdam, Holanda
1968
Group Ludic
Sous-Marin
Diverses localitzacions, França
1969
Charles Forberg
Cypress Hill Playground
Brooklyn, Estats Units
2018
Kompan
Diverses localitzacions,
tot el món
2018
Superflex
One, two, three Swing!
Tate Modern, Londres
Gravació de la performance al teatre del Centre Cívic Can Felipa
Agraïments: David Bestué, Lluis Berges, Marc Paso, Irene Zannier, Jordi Henrich, Daniel Tollessen, Sala d’Art Jove, Centre Cívic Tomasa Cuevas - Les Corts, Centre Cívic La Barceloneta, Centre Cívic Can Felipa, Museu d'Art Contemporani de Barcelona - MACBA