© ​all rights reserved

HISTÒRIA BALLADA DEL PLAYGROUND, 2018

 

Projecte realitzat amb la col·laboració de Melania Henrich i d'Alejandro Palacín

 

Conferència ballada que parteix d’una investigació escultòrica sobre l’origen i l’evolució de les àrees de joc infantil –els playgrounds. Es prenen aquests espais com a punt de partida per pensar la relació entre cos i objecte, i l’efecte que les estructures en què vivim tenen sobre el cos i el pensament.

 

Es balla alhora que s’explica la història dels playgrounds, establint-se així un diàleg entre la veu i el moviment. El moviment sorgeix de desvincular la gestualitat d’algunes estructures de joc, tot fent referència a diferents moments d’aquesta història i, així mateix, fent-se visibles les propostes psicomotrius que comporten. Es presenta així l’evolució del playground com la història d’uns gestos que canvien segons el context. I aquest recull de gestos construeix una dansa.

 

Text: Mònica Planes

Coreografia: Melania Henrich i Mònica Planes

Dansa: Melania Henrich

Música: Alejandro Palacín

 

Procés de tutoria: David Bestué

 

Projecte d’investigació Art Jove 2018, coproduït per MACBA, Museu d’Art Contemporani de Barcelona,

i Sala d'Art Jove de la Generalitat de Catalunya

 

1. Presentació

 

2. 1880 - 1930: orígens del playground. 

Els primers playgrounds són un producte de les ciutats industrials.

 

2.1. Circulació i respiració, sang i aire

2.2. Higiene i moral

2.3. Playgrounds i Grans exposicions

2.4. Forma

2.5. Tobogan

2.6. Gronxador

2.7. Balança

2. Nova York 1930 - 1940: context de la Gran Depressió.

Els playgrounds que es van construir buscaven protegir, controlar, aïllar, homogeneïtzar la població en crisi. Comencen a haver-hi algunes propostes alternatives. 

 

2.1. Robert Moses (Connecticut, 1888 - Nova York, 1981)

2.2. Isamu Noguchi (California, 1904 - Nova York, 1988)

3. Europa 1940 - 1960: Passada la Segona Guerra Mundial.

El playground esdevé la manera d’educar els nens en una societat democràtica, en un símbol de democràcia i de llibertat. Es proposa un tipus de joc lliure i creatiu que es resol en diferents estructures segons el context. 

 

3.1. Carl Theodor Sørensen (Alemanya, 1893 - Dinamarca, 1979 )

3.2. Lady Allen of Hurtwood (Regne Unit, 1897 - 1976)

3.3. Palle Nielsen (Dinamarca, 1920 - 2000)

3.4. Aldo Van Eyck (Països Baixos, 1918 - 1999)

4. 1960 - 1980: Moment àlgid del playground.

En el context del Baby Boom i de l’augment massiu de les ciutats, els playgrounds passen a ser necessaris, sobretot a les noves perifèries. Propostes molt atractives, escultòriques, realitzades amb nous materials industrials. 

4.1. Group Ludic (París, 1968)

4.2. Charles Forberg (Estats Units, 1919 - 2013)

5. 1980 - present: a partir dels anys 80 la construcció de playgrounds específics entra en decadència a causa de la normativa pública i de l’augment de les empreses que els produeixen en massa. El context artístic és un espai que permet propostes alternatives. 

 

5.1. Kompan (Dinamarca, 1970)

5.2. Superflex (Copenhague, 1993)

6. Conclusió

s. XV Muntanya de gel / 

1854 Muntanya russa dels Camps Elisis, Barcelona /

Tobogan

Gronxador / 

Rotary Swings /

Cross Scales de Richter Spielgeräte 

Parc de Diagonal Mar

Balança romana - grua /

La Talaia del Tibidabo /

Balança d’un playground

1930’s 

Robert Moses

Central Park Playground

Nova York, Estats Units

 

1933 

Isamu Noguchi

Model for Play Mountain

No realitzat (a Manhattan)

1945 

Carl Theodor Sørensen 

Empdrup Junk Playground 

Copenhague, Dinamarca

 

1948 

Aldo Van Eyck

Zaanhof Playground

Amsterdam, Holanda

1968 

Group Ludic

Sous-Marin

Diverses localitzacions, França

 

1969 

Charles Forberg 

Cypress Hill Playground

Brooklyn, Estats Units

2018 

Kompan

www.kompan.com

Diverses localitzacions, 

tot el món

 

2018

Superflex

One, two, three Swing!

Tate Modern, Londres

Gravació de la performance al MACBA el 10.12.18

Agraïments: David Bestué, Lluis Berges, Marc Paso, Irene Zannier, Jordi Henrich, Sala d’Art Jove, Centre Cívic Tomasa Cuevas -  Les Corts, Centre Cívic La Barceloneta, MACBA