© ​all rights reserved

SÈRIES PER DESMUNTAR I TORNAR A MUNTAR, 2018

 

Melania Henrich i Mònica Planes

Barcelona

Introducció

 

Jugar s’ha considerat sempre, des d’un punt de vista adult, com un exercici d’imitació del món real. Però no és únicament això. Jugar implica per a l’infant repetir infinitament una acció per a dominar experiències, per a convertir-les en seves transformant la vivència més emocionant en un hàbit. “Porque el juego, y ninguna otra cosa, es la partera de todo hábito”[1]. L’hàbit entra a la vida com un joc. Així doncs, tant les joguines com els jocs són reflex del procés de construcció de la societat, ja que ensenyen a l’infant com funciona el món i ell, a través de l’objecte-joguina l’imita repetidament fins a desenvolupar hàbits, integrant-lo, interioritzant-lo, assumint-lo. Jugar és la manera de l’infant –i no només de l’infant- d’habitar l’entorn directe, de relacionar-s’hi.

 

Els playgrounds concretament són una invenció molt recent que es deu a l’excés de vehicles en les ciutats, ja que jugar lliurement als carrers va passar a ser una activitat perillosa per als infants. Ara bé, són també un dispositiu polític complex, ja que funcionen com un espai significatiu per a la conformació de la societat. Són un espai formatiu, normatiu i didàctic, un lloc per a l’assaig de les regles cíviques i per a la regulació del comportament[2].

 

Concepte

 

Ens interessa com les estructures de joc dels parcs públics infantils –playgrounds- han codificat els nostres moviments i comportaments a la ciutat.

 

Durant els darrers mesos hem visitat alguns playgrounds i hem observat com ens afecten. Hem comparat aquestes experiències amb els records corporals de la nostra infància.

 

Pensem que aquestes estructures no porten a jugar, entenent en aquest cas jugar com una forma creativa d’ús de l’espai. L’ús que es proposa des d’aquestes estructures és més aviat concret i el fet que aquestes siguin les mateixes en els diferents llocs de la ciutat, porten a repetir el moviment ja conegut i no a investigar noves formes de relacionar-s’hi.

 

Considerem la dansa una eina que permet ocupar aquests espais d’una manera creativa, és a dir de jugar en i amb l’espai, amb i en el cos.

 

Proposta

 

El procés de treball que desglossem a continuació serà alhora l’estructura de la peça:

 

1. Extreure els moviments proposats en cadascuna de les estructures del playground i portar-la al cos.

 

2. Generar una seqüència formada d’aquests moviments associada a l’espai del playground, és a dir, la relació entre cadascun dels moviments serà aquella que segueixi un recorregut possible en un playground real que prèviament haurem seleccionat.

 

3. Generar noves seqüències en les quals els moviments ja no se succeeixin en relació a l’espai real, sinó per la seva forma en si i allò que provoquen o ens fan sentir en el nostre cos.

 

4. Farem una sèrie d’objectes a la mida d’aquests nous moviments que alhora els modificaran i en crearan de nous. És a dir, després d’exportar l’experiència de l’estructura de joc al nostre cos, la tornarem a muntar en una col·lecció d’objectes-joguina. Aquests objectes, a diferència de les estructures habituals del playground, no imposaran moviments definitius sinó que s’adaptaran a la voluntat del cos i a les característiques del terreny, convertint així l’experiència de joc en específica i nova cada vegada.

 

Portant l’espai del playground i les estructures que el formen al cos, els desmuntarem i distorsionarem proposant noves formes d’ús i nous espais. En aquesta peça, el cos i els objectes interactuaran interrelacionant-se en l’espai i muntaran així un nou playground.

 

[1]  Benjamin, Walter (2015); Juguetes. Pàg. 31

[2]  Stutzin, Nicolás (2015); Políticas del playground: Los espacios de juego de Robert Moses y Aldo Van Eyck. Publicat a ARQ 91|COMÚN. ARQEdiciones, desembre 2015: Chile.

Aquests són alguns dels objectes realitzats paral·lelament a l'estudi de camp dels playgrounds de Barcelona i que ens han servit per a donar forma al projecte. Els que farem per a la peça Sèries per a desmuntar i tornar a muntar sorgiran a partir de l'experiència dels moviments que anirem desenvolupant.